Ioga amb nens

En el transcurs de la meva experiència com a practicant i mestre de ioga (sobretot en l’àmbit particular) molts pares i mares m’han demanat si creia que els nens els hi agradava practicar ioga? Personalment he vist que si, i per això us ho volem compartir i transmetre aquest missatge.

La vida ens mostra que els nens/es (de 0-3 anys viuen connectats amb la vida de manera espontània). Ara bé d’ençà que el nen comença a tenir consciència d’ell i dels altres, i comença a guardar experiències viscudes, aspectes de l’individu ja comencen a bloquejar-se, a dispersar-se del seu moment present, l’únic que el nen/a no pot verbalitzar-ho amb claredat. Aquí ja pot començar a resultar interessant compartir petits exercicis de buidatge, de percepció, d’escolta amb el propi món, el mental-emocional del fillet.

Jo diria que si, que els podem apropar el ioga,i de cara els nens menors de 7-8 anys (no ho prengueu com a l’edat ideal, variarà segons el nen/a). Però si practiquem amb ells ioga, creem un espai  “com de joc”, amb uns rols i normes, amb moltes idees clares, però des d’una creativitat molt gran per part de l’adult que ho transmet.
Us aniré compartint algunes idees que he adaptat per a practicar amb els nens: postures i exercicis iòguics habituals que els nens que els ho he mostrat troben útils i els ajuda a practicar amb gust i entusiasme, perquè sempre els ho he compartit com una proposta, no com una imposició i les he adaptat a cada nen/a en particular. Ara bé, també es pot realitzar amb petits grups, a l’aula de l’escola, els pupitres de repàs, a l’inici de la pràctica d’un esport o instrument…o inclús abans d’anar a dormir.

Aquesta reflexió, per aquelles persones que practiquen ioga de manera regular, podria semblar obvia: els ioguis sempre han sigut capaços de percebre alguns avanços notables en la seva pròpia vida, a causa de la seva pràctica i disciplina. ¡He dit “disciplina”! Però també coneixem com hi ha persones que de manera natural, espontànea tenen experiències místiques.

Certament no és el destí dels nostres contemporanis en general acceptar la disciplina i menys agradar-los. Sembla que ells prefereixen cedir a la comoditat, a l’entrenament fàcil que la societat els ofereix de manera generosa. Però una activitat que generem amb regularitat pot aportar un suport-eina a una persona.

Tots veiem com els nens estan molt més atents o absorts que els adults als aparells, a Internet (la fàcil connexió a les xarxes socials és una eina que els permet “navegar” sense rumb, si no tenen un objectiu clar), és la seva manera d’abstraure’s de la resta del món. Conectats però desconnectats?

En qualsevol cas, això és el que veiem, hores i hores de navegació… Però i si els mostrem petites pràctiques, recursos que ens ofereix el ioga, de manera senzilla, seria una fórmula de mostrar-los altres maneres de dirigir les seves ments, el seu pensament, de recolzar la persecució d’un objectiu i assolir-lo.En comptes de criticar, ens hi podem apropar i compartir el que ens ha funcionat a nosaltres, de les sessions de ioga, físiques o mentals. 

Oferim-los plans b, idees creatives, causes positives per ells, per generar bones causes i efectes entre nosaltres equilibrades, en definitiva per un món millor.